El passat mes de juliol vàrem celebrar al Reial Cercle Artístic de Barcelona la cinquena taula rodona sobre l’obra de govern del President Pujol.
Aquest cop vam parlar de la política agrària com a instrument potent per l’equilibri territorial. Els ponents van ser els Exconsellers d’Agricultura Joan Vallvé (Conseller entre 1989 i 1992, a més de diputat al Parlament Europeu entre 1994 i 2009 ) i Jordi Ciuraneta (Conseller entre 2015 i 2016), i l’exdiputat Pere Parera (diputat entre 1980 i 1995, a més de ser exalcalde de la Gelida i Expresident el Consell Comarcal de l’Alt Penedès). Tots tres ponents son grans coneixedors de la matèria tant pel seus càrrecs polítics, com per la seva vida professional i ho van demostrar amb la seva visió sobre la matèria i amb el seu entusiasme en les explicacions.
Com
en altres ocasions, va moderar l’acte l’historiador Jordi Aragonès, que va fer
una petita introducció parlant de la importància que tenia l’agricultura fins els s.XX, i com amb la industrialització
del país havia quedat en segon terme.
El
primer ponent va ser el Conseller Joan Vallvé, que destacava que l’activitat agrària
ocupa el 84% del territori del país, i per tant cal equiparar agricultura amb
territori. Per això les polítiques que es van anar treballant eren, en primer
lloc, acostar l’administració on hi havia l’activitat real: es van anar obrint
oficines a tot el territori, i així van néixer les oficines comarcals del Departament
d’Agricultura.
I
en segon lloc treballar la producció en
una doble vessant: per una banda productes de gran qualitat, creant segells de
denominació d’origen, i a l’hora la
conservació del territori.
Exemples
d’aquesta feina són la creació de l’IRTA
com a centre d’investigació alimentari, i l’Institut de la vinya i el vi. I com a treball per tenir cura dels boscos per
poder evitar grans incendis, es creen les agrupacions de defensa forestal (ADF).
En
Pere Parera va parlar de la feina que es va fer al camp des d’una vessant més política.
Destaca la feina que es va fer democratitzant el mon agrari, cal recordar que
es venia d’una dictadura. Era important que el mon agrari participes en les
institucions amb voluntat democràtica i catalanista. Es va fer la primera llei
de cooperatives al 1983 i una ponència de cooperatives agràries, treballant amb
les càmeres agràries, buscant el màxim consens possible. També es van fer lleis
per l’empresa familiar agrària, i es van crear les denominacions d’origen i de
qualitat que encara perviuen.
En
Jordi Ciuraneta, va aclarir que ell és pagès i ramader, i que les polítiques que
es van fer en aquell moment servien per estructurar el país. Va recordar l’eslògan
del President Pujol d’anar per feina
era ben cert. L’aigua és un recurs imprescindible per l’agricultura i es
van fer preses com la de Margalef o com a La Palma d’Ebre per poder regar els
camps, i eren decisions que es prenien de pressa perquè eren vitals pels agricultors.
Si no hi ha pagesos i ramaders al territori, aquest seria erm, i en canvi si hi
ha gent treballant la terra, es podrà fer millor gestió mediambiental i el
jovent tornarà a la pagesia, a l’hora que tindrem un país més autosostenible. I
això el President Pujol ho va entendre molt bé. I a més calia donar un valor
afegit als productes del camp, en lloc de fer granel, i això passava per la
qualitat.
Finalment
va tancar l’acte el mateix President Jordi Pujol destacant que l’entusiasme
i la il·lusió és molt important per un país. L’eslògan que van utilitzar al
principi era perquè Catalunya venia d’una situació difícil des de 1938. Ell
mateix al 1961 era a la presó per culpa de voler mantenir viu el país, fent
classes de català, organitzant excursions per conèixer el país, organitzant
actuacions culturals, socials i algunes més arriscades, com la dels fets
del Palau. El fet substancial que aguanta Catalunya és la llengua, la
cultura i la identitat que fa que valgui la pena pertànyer-hi. Un país és en el
grau que manté la seva identitat, la seva història, els seus costums. I hem
estat molt a prop de perdre-ho durant el franquisme. A la presó vaig reflexionar,
nosaltres els catalans, som un exercit derrotat, la nostra generació va haver
de remuntar la moral... Un dels valors necessaris és el treball, l’esforç,... i
el treball del camp és el que més fàcilment recuperarà la moral perquè coneixent
bé aquests valors. L’exercit derrotat no serveix, cal refer-lo amb gent entusiasta.
Cal recuperar les virtuts bàsiques del país: l’estimació a la terra, i el camp,
el bosc, el veure com la natura tira endavant,... sense estimar, sense voluntat,
sense convicció i sense ESPERANÇA no es va enlloc. L’esperança és la més
important, i no es pot perdre mai, sobretot quan les coses no van bé. Si perds
l’esperança et rendeixes. De petit
va plantar unes patates a la casa de pagès dels avis, i van sortir i en va
estar molt orgullós. Va estudiar medecina i no li va agradar, es va equivocar.
La raó de ser per ell era Catalunya, per això, va escriure un llibre parlant de
les coses que caldria fer per refer el país. I quan van poder, van fer un
partit, i un partit es fa quan t’enamores d’una cosa. I encara que en
aquell punt el President va deixar de parlar d’agricultura a tots ens van
entusiasmar les seves paraules.
El
llibre al que fa referència el President és Construir Catalunya, que és
el nom d’aquest espai.
Fotografia: Jesús Conte
Podeu saber-ne més amb aquests articles:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens agradaria seguir construint amb els vostres comentaris