Arreu hi ha una fonda preocupació pel medi ambient; hi és a la societat i els governs s'esmercen en legislar mesures i signar convenis per protegir l'entorn. Però al 1991 això no era pas així, i la consciència mediambiental llavors era escassa. En Jordi Pujol va ser el primer polític a tot l'estat d'adonar-se dels reptes que teniem per davant pel que fa a la protecció a l'entorn, la gestió de residus industrials i domèstics, el tractament de les aigües i la conservació i millora dels nostres boscos, rius i platges. I va crear la primera Conselleria de Medi Ambient a tot l'estat, contra el criteri del llavors ministre d'obres publiques Josep Borrell, que va intentar evitar la seva creació.
La tasca de l'Albert Vilalta, el primer Conseller de Medi Ambient, va ser impressionant, deixant enllestit el pla de residus en molt poc temps, pla pioner i que ha estat referència després a tot l'estat i va engegar mesures que a voltes van ser difícils, com la imposició del canon de l'aigua, però que va permetre d'instal·lar depuradores i netejar els nostres rius i platges.
Un greu problema amb que el govern de la Generalitat va haver d'enfrontar-se era la manca de neteja dels nostres boscos i de dotació de mitjans per lluitar contra els incendis que havien devastat amples comarques del país, com el Bages i el Berguedà. La millora de les polítiques de prevenció ha permès de reduir les superfícies devastades per incendis de manera considerable.
Avui Catalunya és capdavantera en sensibilitat i protecció de l'entorn, i malgrat tenim molts reptes al davant, com totes les societats desenvolupades, la millora de les condicions ambientals al país és palesa, i els governs d'en Jordi Pujol hi han contribuït de manera decisiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ens agradaria seguir construint amb els vostres comentaris